Jo vull!

Estic cansada de que continuï sent la que vaig viure amb tu la relació que més ha marcat la meva vida. Estic cansada de recordar-te encara com a l'últim que em va abraçar en nits compartides i dies joiosos. I no és que siguis aquí present cada dia. Però quan em poso a pensar que fa tres anys que no hi ha ningú a la meva vida, ningú en el sentit de persona que apareix un dia i t'enamores i l'enamores, em rebenta que ara que en tinc ganes, no hi hagi ningú. Que ara que em sento preparada per viure alguna cosa important, nova, fresca, real, terrenal, no hi hagi cap persona en el mateix punt que estigui a punt de connectar amb les meves emocions.

Vull algú que posi la brillantor del dia en un somriure i un petó. Algú amb qui passejar, algú abraçant-me en l'instant previ a sumir-me en els somnis i despertar-me per tornar la abraçada pel matí. Algú que em busqui les pigues del meu cos, algú a qui comptar les seves, en tingui moltes o només una. Una persona que m'expliqui tot el seu món, que em deixi entrar dins les seves emocions, sense manipular-les ni que manipuli les meves. Deixar obertes les portes i que descobreixi tot el que hi ha dins meu.

Arriscar-me a sentir coses, perquè ja he passat prou temps deixant els sentits al calaix. Que el cor m'exploti de l'emoció quan recordi la última trobada mentre vaig a la següent. Que en qualsevol moment, qualsevol lloc, em vingui al cap una broma, una frase i somriure tota sola enmig de la gent.

Però sobretot, sobretot, aquella emoció que corre per dins quan sents que el que vols, l'altre també ho vol, i compartir-ho, que no regalar-ho, i tenir la certesa que hi ha algú que et pensa per les nits.