Igualment No T'esperaré Encara Ni Sabràs Imaginar Tots els Amors Tiranitzats

Et busco i no et trobo,
he remenat tots els calaixos,
totes les llibretes,
antigues paraules escrites
amb plomes estilogràfiques i
tintes blaves i negres.

I no et trobo.

Em costa veure't
en el passat més llunyà i
en el més pròxim.

Et busco i no et trobo
i no estic parlant d'amor,
ni d'alegria, ni de plenitud.

No parlo d'un record,
ni d'un desig,
ni d'una abraçada donada a última hora
però al moment idoni.

Parlo del que et dóna
una cançó
que t'envaeix tots els sentits,

d'una carícia que t'esborra
el cervell i les idees,

de sentiments no continguts i
viscuts al màxim.

Parlo del que fa
que tot això sigui important,
del que quan en falta
fa que tot sigui buit,
insubstancial,
intrascendent...

El que busco,
el que no trobo,
el que em falta,
el que necessito,
el que vull,
el que tu potser tens,
el que jo tenia,
el que en algún moment del passat em va fer continuar...

La intensitat que sé
que pot residir en tot el
que faci,
el que visqui,
el que pensi...

La intensitat perduda,
la intensitat oblidada,
la intensitat que minva
amb cada acord
de cada cançó no escoltada.