tag:blogger.com,1999:blog-88767946416164832002011-10-18T18:12:01.660+02:00Si no ho tens clar no cal que ho intentis o serà un temps que hauràs perdut. Deixa't anar, deixa que el vent et venti i obre del tot les ales... Pla perfecte.GossosYasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.comBlogger3181100tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-18885409057143187782011-01-25T21:22:00.001+01:002011-01-25T21:22:50.081+01:00

Em canvio de casa, ara em podeu trobar a: http://yasminacapo.wordpress.com Em disposo a escriure un final i un principi a la vegada, és a dir, una continuació. Ja fa quasi quatre anys que soc una fulla voladora.  Tot va començar quan em vaig fer un fotolog al maig del 2007, imagina! Fa uns dies que m’he dit que potser ja era hora d’anomenar les coses pel seu nom  i posar el meu nom i cognom a la

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-80021614999952819792011-01-24T00:07:00.002+01:002011-01-24T00:07:59.665+01:00

L'alegria i la tristesasón dues sensacions ben diferentsque sovint no et permeten treballar...

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-34012127720778809842011-01-23T08:51:00.002+01:002011-01-23T09:03:16.946+01:00

Em vull banyar dins el teu melic,omplir-lo d'aigua i coses boniquesi nedar una estona, refrescar-me dins teu. Però un melic és massa petiti no vull disminuir-me per fer-me teva,vull ser sempre com sóc. Perquè si mai tu també volguessisbanyar-te en el meu melictu també t'hauries de fer diminut. I de disminució en disminucióacabaríem desapareixent en l'aire,finalment ens perdríem en la immensitat.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-66810816409850433762011-01-22T11:39:00.003+01:002011-01-23T13:43:57.408+01:00

A veure, com ho comencem això? Perquè el que vam viure ahir la nit va ser especial, màgic, gran, enorme, sensitiu, de subidón, subidón, subidón! Tot va començar el dia 14 de setembre quan a les 10 del matí la Yáiza ja estava comprant les entrades des de la universitat i jo pendent de qualsevol errada tècnica per si havia d'anar personalment a St Cugat a comprar les entrades a la taquilla... Per

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-11141972984730687122011-01-17T22:56:00.000+01:002011-01-17T22:56:32.146+01:00

Et busco i no et trobo, he remenat tots els calaixos, totes les llibretes, antigues paraules escrites amb plomes estilogràfiques i tintes blaves i negres. I no et trobo. Em costa veure't en el passat més llunyà i en el més pròxim. Et busco i no et trobo i no estic parlant d'amor, ni d'alegria, ni de plenitud. No parlo d'un record, ni d'un desig, ni d'una abraçada donada a última hora però al

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-79502376505627356862011-01-04T18:32:00.000+01:002011-01-04T18:32:09.982+01:00

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-34886946517911627122011-01-02T10:29:00.000+01:002011-01-02T10:29:14.709+01:00

Començar l'any amb somriures. És important.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-58647331478298656952010-12-15T18:23:00.001+01:002010-12-15T18:25:29.675+01:00

Me tienes que dejar de gustar tupara gustarme a mi.Porque la versión de mi que se enamoró de tino me convence.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-60323794194626984262010-12-11T11:36:00.001+01:002010-12-11T14:00:30.851+01:00

Si no es para venir a amarme no me digas buenos días, que ya perdí suficientemente el tiempo con saludos y sonrisas. Mi tiempo se agota, mis años se acortan, mis manos se amargan y mis ojos pierden brillo. ¿Podrías ser tu quien me devuelva la locura?, Es que la cordura me ha cansado. Deja de pensar y actúa, que me tienes aquí delante y sin verme me hablas de fotos de miradas

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-8457760171779926222010-12-07T09:20:00.000+01:002010-12-07T09:20:44.392+01:00

Se me amontonan las ideas,se me apilan los sentimientos,se me acumulan las sonrisas,y se me aligeran las lágrimas. No salen ni se escapan,se quedan corazón adentro.No són de aquellos que duelen,sólo se quedan sin expresar. Han salido en lloros en un concierto,en risas y bailes en alguna noche,en abrazos cálidos con miradas,en lineas de grafito y color. No se han perdido, no se han quemado,se

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-6160130454905241752010-12-03T01:37:00.000+01:002010-12-03T01:37:00.302+01:00

Nota en un post-it: Jaume, soy Laia. He tenido que irme. Buena fiesta y feliz resaca. Besos. Laia P.S: Espero que no se te indigesten los espaguetis con chocolate que te comiste sobre Núria (sí, la chica que dormía a tu lado). -Tuuuut. Tuuuut. Tuuuut. -Jaume. -Laia, ¿qué es eso que dices de los espaguetis con chocolate? -Jajajaja. ¿¿No lo recuerdas?? -No... -Mírate en el espejo, a ver si

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-71331381313680165832010-11-13T10:11:00.003+01:002010-11-13T16:53:39.643+01:00

Estàs en un concert. Les cançons es succeixen l'una darrere l'altra, te les saps, o no, et sonen, o no les havies escoltat mai abans. Es van enfilant una a una i et vas emocionant. Crides, cantes, abraces, t'agafes de la mà a una de les dues amigues que vénen amb tu i amb qui comparteixes aquest moment únic. De cop, a l'escenari es fa silenci. Els quatre de cinc s'amaguen una mica i un d'ells

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-26360324373249310872010-11-04T17:07:00.001+01:002010-11-04T17:07:00.479+01:00

Diario de Buddy. 6 de marzo de 2008 ¡¡Socorro!! ¡Mi jefa se ha vuelto loca! Después de acabar de limar alguna que otra imperfección que quedaba, en realidad yo he ganado la batalla, aun me queda alguna que otra molestia para vistas solo aptas para bellezas perfectas, después de todo lo que me ha hecho sufrir y la presión social a la que he sido sometido por no ser “guay”, después de decidir que

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-57052241169642667182010-11-02T01:32:00.002+01:002010-11-02T01:32:00.763+01:00

“BUT NOW THERE’S NOOOOOOOO WAY TO HIDE SINCE YOU PUSHED MY HEART ASIDE I’M OUTTA MY HEAD HOPELESSELY DEVOTED TO YOU HOPELESSELY DEVOTED TO YOU HOPELESSELY DEVOTED TO YOU...” ... “BUT NOW THERE’S NOOOOOOOO WAY TO HIDE SINCE YOU PUSHED MY HEART ASIDE I’M OUTTA MY HEAD HOPELESSELY DEVOTED TO YOU HOPELESSELY DEVOTED TO YOU HOPELESSELY DEVOTED TO YOU...” ... “BUT NOW THERE’S NOOOOOOOO WAY TO HIDE

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-54690516077822906042010-10-30T18:56:00.000+02:002010-10-30T18:56:38.081+02:00

Estic cansada de que continuï sent la que vaig viure amb tu la relació que més ha marcat la meva vida. Estic cansada de recordar-te encara com a l'últim que em va abraçar en nits compartides i dies joiosos. I no és que siguis aquí present cada dia. Però quan em poso a pensar que fa tres anys que no hi ha ningú a la meva vida, ningú en el sentit de persona que apareix un dia i t'enamores i

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-23532494284331885062010-10-28T17:05:00.002+02:002010-10-28T17:13:01.188+02:00

Fa uns dos anys vaig participar a un seminari d'Art Toy a l'escola EDRA de Rubí. En aquell temps tenia un fotolog molt molt actiu i cada dimecres penjava alguna cosa sobre ells. Al final van acabar prenent vida i explicant les seves pròpies històries a mida que els anava creant. He decidit recuperar aquestes històries amb les fotos que les acompanyaven., perquè al cap i a la fi, durant el temps

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-48260496494701726962010-10-26T07:08:00.000+02:002010-10-26T07:08:04.584+02:00

He entrat en un vell blog que tinc abandonat des de fa més de dos anys i m'he trobat amb això: Hace unos ciento setenta y dos mil ocho cientos segundos, he estado en un incierto lugar entre un sofá y una cama.Un lugar inconcreto entre una noche y otra.Un lugar donde las películas se suceden unas a otras como si de canciones de un CD de Marlango se trataran.Un sitio donde no hace falta ir con

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-141777759408214412010-10-12T12:06:00.002+02:002010-10-12T17:32:54.984+02:00

El estado en que te encuentras después de toser por los descosidos y no poder respirar porque tienes la nariz tapada añadido a los ojos caídos que se te ponen se parece mucho a cómo te quedas cuando sientes que la tristeza va a ser eterna y que los lloros nunca van a acabar. Se te acaba el oxigeno, no puedes respirar, y te da la impresión que tu mundo se ha fugado por las raíces de tus cabellos.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-51241906859166126052010-10-08T18:48:00.000+02:002010-10-08T18:48:19.931+02:00

Señálame con tu dedo índice de la mano cada peca escondida entre los poros de mi piel. Que no las conozco todas y no me las quiero perder. Te señalo con mi dedo índice de la mano cada peca escondida entre los poros de tu piel. Que no conozco ninguna y no me las quiero perder.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-20499522917406851702010-10-02T17:51:00.000+02:002010-10-02T17:51:02.890+02:00

Per segona vegada a la seva vida tornava a descobrir que havia seguit un patró.  S'havia estat enamorant i interessat per segona vegada en homes sempre amb un punt en comú. No eren tots alts ni baixos, no eren tots morenos ni rossos, ni estudiaven tots el mateix. Tots tenien el mateix nom. La primera vegada havien estat tot Marcs. Marc Poveda, Marc Estevez i Marc Lopez. Va passar de l'un a

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-50602292996453289222010-10-01T01:29:00.000+02:002010-10-01T01:29:00.464+02:00

Eran las cuatro de la noche y ya no sé cuantas xibecas nos habíamos bebido entre las quince personas que estábamos en aquel piso de la calle Mediterrània, en la Barceloneta. De hecho no sabía ni como había llegado. Y me lo pregunté de repente. Lo único que sé es que por la mañana me había levantado con el plan de pasarme el día paseando por las calles perdidas de Barcelona, por el simple placer

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-89517118428343097542010-09-30T21:38:00.000+02:002010-09-30T21:38:44.660+02:00

D'aqui una setmana faig 23 anys, i estic lluny de posar-me a fer reflexions del temps que passa, de com anem creixent, de com no vull créixer i de com sí que vull envellir. No tinc ganes de posar-me a reflexionar sobre si he fet bé o malament tots els passos de la meva vida. Arriba un punt en que et dius que els has fet i prou i els acceptes tal com han estat. Suposo que el número 23 és tan poc

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-37606790946283064652010-09-29T21:06:00.000+02:002010-09-29T21:06:27.152+02:00

El meu món avui és un mocador, no és que hagi conegut algú que coneix algú que coneix algú. És que visc en un mocador. Hi havia una vegada un nas a un mocador enganxat... Et moques i et moques i et continues mocant. L'oxigen no arriba prou bé al cervell i tens cara d'empanada constant, amb la boca oberta i els ulls mig aclucats. Et preguntes què has fet... Vas sempre prou vestida per no tenir

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-90875018495060352702010-09-25T13:45:00.000+02:002010-09-25T13:45:58.320+02:00

Se m'esborren les costures que el sol a la pell em va cosir. Es destenyeixen els colors de les nits més llargues. El temps comença a apagar-se i el cel s'anirà posant gris. Tornen els braços coberts i els peus ofegats. Els matins freds al baixar del llit. La nit en el dia. Els llums encesos quan jo encara tinc el cervell apagat. Els vermells volant al vent, el cruixir sota els peus. I el record

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-35079663379843885892010-09-22T23:32:00.000+02:002010-09-22T23:32:24.572+02:00

-Necropol és el governador de l'arxipèlag, ben decidir a posar-hi ordre. No suporta la nostra passió per les paraules. Un dia, me'l vaig trobar. Mira el que em va dir: "Totes les paraules són eines. Ni més ni menys. Eines de comunicació. Com els cotxes. Eines tècniques, eines útils. Quina idea adorar-les com déus! Adorem un martell o unes tenalles? De fet, hi ha massa paraules. Tant sí com no,

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-83133424700818083602010-09-16T19:26:00.000+02:002010-09-16T19:26:27.299+02:00

Avui em faré la dura, faré com qui et saluda com si no hagués passat mai res. Com si no haguéssim mai compartit, fluids, plaer, mans, sexes i somriures. Et donaré dos petons, un petó per a cada galta, com si fos la primera vegada. Per desconcertar-te, confondre't, per veure, observar, i atraure't a mi. I pot ser que no funcioni, que això no doni resultat, però almenys hauré jugat el joc. Hauré 

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-23693381302568267192010-09-12T01:15:00.002+02:002010-09-12T12:48:52.858+02:00

One day je prendrais le risque. Un jour I'll should die trying it. Un jour you will know all the truth, et même les mensonges. Je sauterais depuis the top to down for sentir mes osses craquer de douleur, and be able of write and explain the feeling. I will empty my heart avec son sang, sur le sol, et le ramasser, and drinking it. Just to know that I'm still alive. Un jour my breath will be

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-70695824283773313132010-09-12T00:24:00.000+02:002010-09-12T00:24:39.891+02:00

Just quan en un instant et trobes en un lloc que no és el teu,quan en un moment no saps què decidir,en una sala plena de gent i buida de raons per a tu, reps una trucada,i te'n vas a volar,per mars,muntanyes,i per tot l'univers.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-32020203683555913822010-09-10T16:10:00.002+02:002010-09-10T16:10:00.215+02:00

Tinc talls als peus per córrer per caminar per anar on no havia d’anar. I tot i així he de seguir caminant per córrer per caminar per anar on hauria d’arribar. Seguir seguint, sempre seguint, eixa serp silenciosa amistosa afectuosa i una mica escandalosa, que em mostra on estar. Tinc talls als peus alguns profunds alguns sagnants alguns imaginaris. I tot i així he de seguir caminant per

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-26259274636313981762010-09-10T16:02:00.000+02:002010-09-10T16:02:55.994+02:00

PETITA ODA EN DIJOUS Em sé fer uns peixos de fusta Panxarruts, no gaire grans; Els empleno de llimalla Tocada amb la pedra imant I els acoloreixo a l'oli Perquè siguin fulgurants. Ensenyo els peixos i explico Que veurem com nedaran Tots dos sols dins una bóta; I, un cop a l'aigua posats, Demano un bocí de coca I els el dono amb una mà. (Però jo, sense que es vegi, Hi barrejo pedra imant I així

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-47838142416033263052010-09-06T12:30:00.004+02:002011-01-23T13:41:05.593+01:00

Nova crònica! Sí, em podeu dir grupi, em podeu dir motivada de la vida, em podeu dir el que volgueu. En tres dies, he anat a dos concerts d'Els Amics de les Arts i com és normal, en tres dies, dues cròniques de concert. :) Arribem amb la Yáiza i la Laura amb molt temps de sobres a Sant Quirze. Quan sortim del cotxe i ens posem de camí a l'escenari, una furgoneta se'ns fica pel mig i quasi ens

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-35701514212770615862010-09-04T03:28:00.004+02:002011-01-23T13:41:20.020+01:00

A veure, com ho puc dir això?No, és que no en tinc de paraules! Un somriure d'orella a orella, sí. Però paraules? És que ja les he dit totes! L'únic que puc fer és relatar com ha anat tot... Ens plantem (no sense penes i treballs per sortir de Rubí), a les 22:30 davant l'escenari de la plaça de l'ajuntament de Santa Coloma. Tenim sort i a aquesta hora encara no hi ha gaire gent i amb la Yáiza i

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-70195870398814594972010-09-02T23:12:00.000+02:002010-09-02T23:12:53.399+02:00

Tengo un problema con tu nombrese parece mucho al de otro hombrey se parece tanto tanto tantoque se escribe con las mismas letras, y en el mismo orden.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-23428827405747569152010-09-01T22:27:00.002+02:002010-09-02T23:13:27.982+02:00

Mentre algú grata cordes sonores,em fas un petó suaua la meva espatlla esquerra nuai em fonc a trossos, fent de la sorra pur cristall.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-84882087745810529592010-08-31T00:42:00.000+02:002010-08-31T00:42:54.448+02:00

Diez diferencias de Polo Norte a Polo Sur (fuente: http://de10.com.mx/wdetalle4025.html ) La fauna, el grosor de los hielos, su nacionalidad y sus recursos naturales diferencian ampliamente al Ártico del continente Antártico. Conoce aquí diez de sus disimilitudes Al hablar de los dos extremos del globo terráqueo en que se concentran grandes masas de hielo y poca población con frecuencia se les

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-50162485029895819162010-08-28T15:57:00.002+02:002010-09-02T23:15:00.257+02:00

Un dia el món es va divorciar del Sol.I va decidir descansar.No va fer més voltes sobre si mateix.Es va aturar.Es va aturar com s’atura un tren, lentament, al final del seu trajecte.Com una piloteta de goma que poc a poc deixa de votar. I al parar-se el món, tot es va quedar en mode "pause".Tota fulla d'arbre caduc es quedà suspesa en el temps i l'espai.Cada mirada brillant va romandre plena

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-57781821998310343762010-08-26T15:54:00.000+02:002010-08-26T15:54:00.194+02:00

Tu apareixeries a l’andana de l’estació, baixant de l’autobús. Jo t’esperaria a l’altre costat. Impecable, amb un pentinat atraient que em fes ressaltar les faccions que més t’agraden i posant de relleu la seguretat que m’envairia. Amb una roba que et fes remarcar les formes seductores del meu cos. I duria ulleres de sol, per prohibir-te l’accés als meus ulls que sé que tantes ganes tens de veure

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-17548642945231599932010-08-24T12:47:00.001+02:002010-08-24T12:49:23.998+02:00

Sí, he tornat a canviar la plantilla del meu blog. No ho volia fer. El cas és que he vist que en els nous blogs s'integra aquesta barra que jo anomeno "linkejadora", en que surten els logos de facebook, gmail, blogger, twitter i google buzz al final dels posts. La plantilla tan bonica i molona que tenia de la llibreta de quadres amb filigranes a les puntes no em permetia posar la barra

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-17752646714843217352010-08-23T17:18:00.001+02:002010-09-02T23:18:04.649+02:00

Que el Sol continuï brillant, que els dies facin somriure, que les cançons tinguin sempre el poder de despertar-te els sentits. Que recordem sempre com somriure, com riure, i com gaudir. Que la teva cara segueixi resplandint i desprenent les meravelles que veus a la vida. Que només hagis de mirar-te per saber que no estàs sol, que siguis capaç de seure amb tu mateix i sentir que t'has trobat.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-21095590915073979282010-08-19T16:23:00.000+02:002010-08-19T16:23:10.848+02:00

L'agost avançava al mateix compàs tranquil i empastat d'uns acords de guitarra sobre una platja d'estiu. La llum del Sol sortia fent servir el mateix ritme. Ballava davant els nostres ulls sense encegar-nos. Sort d'aquells quatre núvols! La nit ens havia dut a les estrelles, a la llum dels petons, les carícies i les abraçades, i el dia al romanticisme i a les mirades perforadores. L'alba seria

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-65025265296159295132010-08-13T00:21:00.000+02:002010-08-13T00:21:28.425+02:00

El més dur de tornar no és tornar. Tampoc és marxar. El més complicat és que mentre ja has tornat encara estàs allà. I mentre encara estàs allà estàs tornant. Desitges estar allà i al mateix temps vols que passi ràpid aquest desig per poder tornar-te sentir a casa teva. Però sents que el desig de marxar de nou no disminuirà. Aleshores t'entren mareigs, vertigens i pors perquè et dóna la

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-79130528896594816492010-08-05T02:44:00.001+02:002010-08-05T02:44:54.491+02:00

Hi havia una vegada fa un cert temps i no lluny d’aquí dos perfectes desconeguts els destins dels quals anirien a parar en un mateix autobús. Les nits, els dies, les setmanes, i les converses, els riures i les mirades els van dur a conèixer-se i voler-se descobrir més que res en el món. Durant cinc dies de somni tot va girar al voltant de l'un i de l'altra. Quan l’autobús es va aturar el desig

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-27140923279711680572010-08-02T02:07:00.001+02:002010-09-02T23:19:19.060+02:00

Era màgic, bonic, sensual. Era sensitiu, eròtic, fascinant. Era sensacional, real, intangible. Era racional, encantador, increible. Era improbable, inesperat, mentida. Era impossible.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-25121855471617479022010-07-19T10:06:00.000+02:002010-07-19T10:06:00.718+02:00

De la mateixa manera que quan vaig marxar de casa, ara que hi torno, que marxo de Lió, tampoc ho entenc. No entenc, ni em crec que d'aquí a cinc dies la meva habitació estará buida, que no hi seré. Que no hi haura el Rhône, ni la Saone, ni les seves ribes. Que tot el que estic vivint de cop es canviarà en una nova vida d'estudis, deures, i treballs. Que voldria molt continuar estant aquí

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-80658905585907681092010-06-30T19:29:00.004+02:002011-01-23T13:46:50.578+01:00

Un dia faré un post amb un anàlisi profund de les paraules claus que la gent utilitza (n'hi ha de molt rares) i que els fa caure en el meu blog, però avui no em puc estar de comentar que: Entre el 28 i el 29 de juny, he rebut 34 visites. Normalment en rebo moltes menys. Aleshores constato que només dues visites hi han arribat per paraules clau: "cala ratjada bilder" i "vidaclip" (aquest últim,

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-70496268908579595752010-06-28T15:57:00.006+02:002011-01-23T13:41:36.460+01:00

Els Amics de les Arts. Qui són aquests?  Com ells expliquen son quatre amics que en un moment donat del 2004 en un viatge a Eivissa es van ajuntar com a grup i a la tornada es van posar a compartir pis. Tots quatre tocaven algun instrument i per divertir les visites van començar a fer cançons. Cançons divertides, cançons humanes, cançons fresques i cançons molt bones. Aleshores un dia del 2005

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-63537789736654812332010-06-19T10:23:00.001+02:002010-06-19T10:26:39.986+02:00

On le savait. On savait tous que ces moments arriveraient. On savait qu'un jour on serait tous ensemble entrain de passer un trop bon moment, et à la suite, au jour suivant, un de nous ne serait plus là. On savait qui faudrait à un moment ou autre se dire au revoir, à bientôt, ou "on se voit peut être à Mexico". On savait que ce ne serait pas pour toujours. Cette liberté que nous nous sommes

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-62611065822278289432010-06-07T10:56:00.000+02:002010-06-07T10:56:28.330+02:00

EL TEMPS NO COMPTA,NI L'ESPAI.QUALSEVOL NITPOT SORTIR EL SOL.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-81271008265713640072010-06-02T10:09:00.000+02:002010-06-02T10:09:47.321+02:00

estirant els dies per arribar de nou a casa queda poc poc en relació amb els dies que ja hem viscut finals de juliol. tot això ha anat massa ràpid! comptant enrere. un mes i 23 dies.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-46776424640528972142010-05-28T15:19:00.000+02:002010-05-28T15:19:48.319+02:00

(La Maria Claudia entra al bar amb posat trist i intenant evitar al Joan Alfons que ha arribat amb la seva amiga Maria Lluïsa. Tot i els seus esforços se l'acaba trobant de cara i parlen) -Sembles cansada. Estàs bé? -Sí, és que avui he rebut dues notícies que no m'esperava. -Què ha passat? -Dos dels homes a qui els hauria fet l'amor amb moltes ganes ja han trobat la seva felicitat. -Però hi ha

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-8496329709674187292010-05-15T16:24:00.000+02:002010-05-15T16:24:59.551+02:00

silenci una corda de guitarra vibrant la calma del tercer dissabte en tres dies i demà arribarà el diumenge dient que l'endemà al matí serà dilluns fa núvol els carrers van morts engrisats buscant un pla immediat, no ens volem quedar a casa i mentrestant entre un dialeg i un altre una pregunta et ve al cap: la buidor d'aquest dissabte, és la mateixa buidor dels humans?

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-82312707315138951622010-05-11T23:35:00.000+02:002010-05-11T23:35:56.086+02:00

-Doncs podries passar per marroquina. -Sí! Quan vaig anar al Marroc, em preguntaven si tenia origens marroquins, o tunisians. Però jo sempre els deia que no, que cap... -Bé, això no se sap. -Cert. En tot cas, si els tinc no està escrit. -Això mateix. No està escrit. 11 de maig de 2010

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-74549494546171636332010-05-11T17:48:00.000+02:002010-05-11T17:48:53.087+02:00

"Per primera vegada des que havia  encetat el bloc vermell, el que hi escrivia aquell dia no tenia res a veure amb el cas Stillman. Més aviat es centrava en les coses que havia vist tot caminant. No s'aturava a rumiar el que feia ni a analitzar les possibles implicacions d'aquella activitat desacostumada. Frisava per deixar constància d'uns fets determinats, i els volia posar sobre el paper abans

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-24662835742596786312010-05-11T10:02:00.002+02:002010-09-02T23:20:27.844+02:00

Hacerte el amor en un estado de evasión, hacerte el amor buscando tus viajes, tus paisajes, tus amores y tus pasiones. Hacerte el amor en un estado de atracción, hacerte el amor aprendiendo tus vivencias, tus experiencias, tus miradas y tus pieles. Hacerte el amor en un estado de lujuria, hacerte el amor sintiendo tus vaivenes, tus manos, tus sacudidas y tus ojos. Hacerte el amor en un estado

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-71373293300154592182010-05-05T09:29:00.000+02:002010-05-05T09:29:33.839+02:00

"Ara, més que res, sóc poeta. Cada dia m'assec a l'habitació i escric un poema. M'invento totes les paraules jo, com quan vivia a les fosques. D'aquesta manera començo a recordar coses, perquè sembli que torno a estar a les fosques. Sóc l'únic que sap què volen dir les paraules. No es poden traduir. Aquests poemes em faran famós. L'encertaran de ple. Ia, ia, ia. Uns poemes preciosos. Tan

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-70289634933401355082010-05-04T21:14:00.000+02:002010-05-04T21:14:27.759+02:00

Des de fa un temps que que em trobo que la meva imaginació per escriure se m'escapa. Les idees corren, passen, i se'n van amb molta velocitat i no arribo mai a aferrar-ne una. Tot passa a una velocitat massa gran. No em concentro, tinc mil idees dins el meu cervell i no aconsegueixo centrar-me en una de sola. Una mica com quan intentes atrapar l'aigua amb les mans i se t'escola. Per poder

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-13560301141142775092010-04-15T23:51:00.001+02:002010-04-15T23:52:11.234+02:00

Com explicar? Fa quasi vuit mesos que he canviat de paisatge, de llengua, de cares, de vida, d'horitzons. Vuit mesos en que no he parat de conèixer gent, persones, països. I tot sense moure'm de França! He escoltat somnis, esperances, tristeses, desitjos, he vist com els destins de persones canviaven davant els meus ulls. Sent acceptats a universitats, enamorant-se de qui calia, de qui no. He

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-42585028746314319162010-04-10T01:03:00.000+02:002010-04-10T01:03:36.939+02:00

Hi ha vegades en que el teu pensament comença a girar al voltant d'una mirada, d'un gest, d'una paraula. D'una mirada, un gest i una paraula que venen d'una persona que no ets tu. Aquesta persona que no ets tu acostuma a tenir un somriure preciós, els ulls brillants, un riure alegre i fantàstic, potser unes mans suaus i agradables. Aquesta persona doncs, t'ha entrat pels ulls. És després que si

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-36158077630779428902010-04-09T10:29:00.001+02:002010-04-09T10:32:43.359+02:00

Nous restâmes plusieurs semaines à Lyon, et tout le temps que j'eus à moi, je le passai sur les quais du Rhône et de la Saône; je connais les ponts d'Ainay, de Tilsitt, de la Guillotière ou de l'Hôtel-Dieu, aussi bien qu'un Lyonnais de naissance. Ens vam quedar durant moltes setmanes a Lió, i tot el temps que vaig tenir per mi, el vaig passar sobre els molls del Rhône i la Saona; conec els ponts

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-22439110140365510672010-04-06T12:27:00.001+02:002010-04-06T12:27:59.307+02:00

Un mocador verd poma, de poma àcida de les que ens agraden a tots dos, entra per la porta del bar. Només pots ser tu. En aquest bar tot és gris i negre. Seria molta coincidència l'arribada de dues notes de color durant la mateixa tarda. No em mires ni em reconeixes. Per alguna raó que no puc entendre no et vaig dir que sóc cambrer del bar. Efectivament porto americana, com vam acordar, però la

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-83795822991882208732010-04-06T00:17:00.001+02:002010-04-06T00:18:16.570+02:00

M'aventuro a llegir un clàssic de la literatura francesa: Sin familia, d'Hector Malot. Llibre que va inspirar més tard la serie de dibuixos animats: Remy, el niño de nadie. (atenció... spoiler... grhh) A veure què!!?? De moment només he llegit quatre capítols, i ja em té intrigadeta!

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-77690771797049936792010-04-01T14:37:00.000+02:002010-04-01T14:37:08.201+02:00

Espero asseguda en un bar bufant globus vermells com hologrames. No fumo, no bec, no menjo, he de fer com si acabés d'arribar de casa. Un, dos, tres, toquen els quarts i no arribes. Un, dos, tres, passa una hora i el cambrer torna a preguntar si vull alguna cosa. Sense mirar-lo demano un cafè, i el diari siusplau. Faig mirades constants a tota la clientela del bar, no fos cas que no hagi vist la

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-67115954043733198852010-04-01T11:27:00.002+02:002010-04-01T11:28:12.758+02:00

Que poques paraules tinc, i les que us dic són tan gastades. Caldrà buscar nous camins on no calguin les paraules. Que poca força que tinc; tants de cops l'he malmenada. La vull tota per demà, quan la gesta portí l'alba. Quanta ràbia que tinc, potser cal ser gos des d'ara; quanta ràbia que tinc i no vull pas oblidar-la. Que poca esperança tinc, i potser caldrà deixar-la, que no sigui que

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-15168321602349775782010-03-30T12:23:00.000+02:002010-03-30T12:23:33.114+02:00

Editorial Proa, 245 pàgines. ISBN 84-8256-720-9 (La imatge aquí publicada no correspon a la coberta del llibre en català) M'he llegit aquest llibre unes quatre vegades des del març de 2007 que em vaig comprar el llibre a la Setmana del Llibre en català. Fins el dia que el vaig tenir entre les meves mans no sabia res de res de la dona que el va escriure, la poeta Sylvia Plath.  La campana de

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-52042918626601013062010-03-25T00:05:00.000+01:002010-03-25T00:05:01.065+01:00

Fa tres setmanes vaig començar un cangur per una familia. Una familia amb prou pasta per sortir molt sovint a sopar i deixar els nens amb la cangur. I una familia amb prou cor i molta amabilitat que deixen a la meva disposició televisor i un ventall enorme de pel·licules on triar dins la seva JukeBox (o com es digui).  Així que en unes quantes nits i tardes, m'he fulit Slumdog Millionaire (oh! no

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-30975258101602516822010-03-24T17:41:00.001+01:002010-03-24T23:29:44.743+01:00

On va s'aimer- Ivan Calbérac. 2006 El otro lado de la cama- David Serrano. 2002

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-55134859517349359302010-03-06T22:58:00.000+01:002010-03-06T22:58:13.853+01:00

Aquella semana fue la semana más hermosa de mi vida. Veníamos de travesar desiertos, de viajar kilómetros. Todos esos paisajes continuaban pasando delante de nuestros ojos sin parar. Nunca olvidaríamos ese viaje. Ninguno de los que estábamos allí lo haríamos. Habíamos visto juntos dunas, arenas, sonrisas. Habíamos visto el uno en el otro nuevos mundos que nos gustaron y quisimos descubrir.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-58320860912316937542010-03-06T20:10:00.002+01:002010-09-02T23:21:59.794+02:00

Només eres una casualitat. Només exisities perquè en un instant vas passar de no ser-hi a exisitir. No ens haviem de conèixer. No calia. No hi ets més, perquè no hi havies de ser. No estavem fets l'un per l'altra, havia de quedar en un enamorament fugaç més, una anècdota, una mirada més entre mil, com al tren, com a l'andana, com en un concert. No calia anar més enllà. No calia mentir-se. No

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-65514414476997266632010-02-24T00:20:00.000+01:002010-02-24T00:20:33.298+01:00

23 de febrer del 10 Hola? Com et va? Feia temps que no et deia res, porto molts mesos ocupada. Doncs és que estava a casa meva i de cop una cadena de petits records m'han portat a pensar en tu. Com t'ha anat tots aquests últims mesos? Des de que vaig marxar que no hem parlat. Jo des del temps que fa que no ens veiem he anat canviant, m'he deixat anar influint per les estrelles i els destins

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-10614708992581495602010-02-16T09:55:00.000+01:002010-02-16T09:55:14.316+01:00

Característiques de les lletres: Sense cap línia corba: A·E·F·H·I·K·L·M·N·T·V·W·X·Y·Z Sense cap línia recta: C·O·S Sense superfície tancada: C·E·F·G·H·I·J·K·L·M·N·S·T·U·V·W·X·Y·Z Simètriques horitzontalment: B·C·D·E·H·I·K·O·X Simètriques verticalment: A·H·I·M·O·T·U·V·W·X·Y Nombres romans: C·D·I·L·M·V·X Només són punts en Morse: E·H·I·S Només són guions en Morse: M·O·T Simètriques horitzontalment

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-2288420397952238332010-02-04T11:43:00.000+01:002010-02-04T11:43:42.435+01:00

Com treure profit de situacions incomodes i poc agradales en que et sents completament fora de lloc? Escrivint sobre el tema i les experiències i anècdotes. A veure quin suc en puc treure...

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-52025858023697320582010-01-28T23:19:00.000+01:002010-01-28T23:19:13.506+01:00

Explica la història que en una habitació mitjana en una casa gran hi havia una nena petita que es deia Clara i tenia uns cinc enormes anys. Era també una nit fosca com totes dins el tou llit de cada persona de la família. De sobte la Clara es va despertar per culpa d’un somni que havia tingut. Havia somiat que es bevia un enorme got d’aigua fresca amb menta. Pensant en aquest somni es va adonar

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-48710148582799292962010-01-24T21:40:00.003+01:002010-01-26T00:29:45.267+01:00

Cualquiera entra en nuestro mundo y no tiene sentido para nadie. Es una historia loca de bellezas psicodélicas, lunares escondidos, amaneceres histriónicos. Atardeceres astrales, sociedades ajenas. Insultando la realidad, amando cada paso. Tirando de la Luna. Iniciando un nuevo viaje a cien carcajadas por mirada. Avanzando hacía nuestro mundo floral, casual, experimental.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-52079716906824323402010-01-24T13:57:00.002+01:002010-01-26T00:30:16.201+01:00

destripa'm les entranyes porta'm a viatjar els mars dibuixa'm nua canta'm una melodia emborratxa'm digue'm "esto es halloween" persegueix-me amb una destral com el Jack el Destripador, Sparrow, Dawson, Johnson Daniels, Skellington, Torrance...

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-52205392670418427342010-01-17T23:54:00.002+01:002010-01-17T23:58:06.468+01:00

Andrea de las trenzas largas y los ojos grandes se paseaba por las calles de su ciudad con un cartel que rezaba:“¡Que me alguien me bese!”Y caminaba por la ciudad alzando el cartel para hacer llegar su mensaje.De repente una chica, sin que Andrea tuviera tiempo de verla, se acercó y la beso. Pero no era eso lo que Andrea quería!! No quería que la besara una mujer, a ella le gustaban los hombres.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-69875084307634388142010-01-16T00:38:00.003+01:002010-01-16T00:48:01.976+01:00

Les monedes cauen,clinc, clinc, clinc, clinc, clinc-clinc, clinc-clinc, l'una darrere l'altra.I et sembla que, com en una peli nord-americana amientada a Las Vegas, arriben totes a una safata d'una màquina escura butxaques.Però el que passa realment,és que totes les monedes del teu moneder, totes,clinc, clinc, clinc-clinc, clinc, clinc-clinc-clinc,t'han caigut a terra quan en un estat insòlit

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-77681746498879443862010-01-15T15:29:00.005+01:002010-01-15T15:37:05.749+01:00

"L'escoltava i la pau es va fer en ella. Va deixar caure el cap contra la porta i va respirar poc a poc. Era allà, just darrere. Ja no tenia por de res. Havia vingut, sol. Sense la Dottie Doolitlle.-Jo?Va fer una pausa i va afegir:-No estas enfadada?-Perquè no em trucaves? va deixar anar la Joséphine, a punt de plorar.-Perquè sóc idiota.-Saps, m'és igual que tinguis altres noies. Només m'ho has

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-60640513857103753932010-01-12T16:17:00.004+01:002010-09-02T23:22:57.246+02:00

No pot dormir, els estats de nervisi ansietats li provoquen l'estat d'insomni. El cervell no deixa de fer rodar la maquinària. Què en farà del seu futur? Llegeix, "faceboqueja",dibuixa.Res. Es queda desperta. I llavors,havent dit Bona Nit,per últim cop,es concentra,tanca els ulls. I li venen al capels seus petons,i una abraçada. En aquest instant es relaxa.Es deixa endur,i dorm pensantque és

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-486735514599083752010-01-10T16:24:00.001+01:002010-01-26T00:31:33.362+01:00

(ara que ha arribat el Futur) El següent manifest és, davant de tot, una bogeria. El fragment que segueix a continuació, no obstant allò, és el que hi ha darrere de Tot. 1. Queda totalment prohibit fer menció de la paraula 'crisi' en els següents casos o situacions o circumstàncies: a- Davant d'un fracàs amorós, laboral o peatonal. b- Davant dels amics quan hi ha vi o una estona llarga pel mig

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-41593437056699083882010-01-05T14:05:00.005+01:002010-09-02T23:23:43.014+02:00

Y su cuerpo no era ya su cuerpo, volaba lejos su alma hacía perdidas y alejadas tierras, hacía nuevos destinos, imposibles de alcanzar estando viva. Se dejaba llevar por la inercia del tiempo, por un fluir sin metas, por un sentimiento ocular catatónico ancestral. La vejez del mundo la travesaba y sentía cada época pasada encima y dentro de su piel. Pesando las horas y los años tanto como la

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-84224684531264270982010-01-04T11:07:00.002+01:002010-01-04T11:09:28.585+01:00

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-9002728401462928792010-01-03T21:26:00.006+01:002010-09-02T23:25:40.238+02:00

Què se suposa que has de ferquan el que havies dit,el que havies assegurat,les teves decisions,les teves intencions, en resum, el que la raó et diu, es contradiu amb el que sents?

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-48522716058419156282009-12-25T18:27:00.004+01:002010-01-26T00:33:17.578+01:00

Explica la història que una nena que duia un vestit sempre vermell només sabia ser feliç i estar contenta quan li desitjaven que ho fós. Aquest fet feia que només estigues alegra dues èpoques durant l'any. Una, pel seu aniversari, i l'altre per les festes de Nadal en que tothom a qui es trobava, la conegués o no, li desitjava felicitat, un bon Nadal, i un bon any nou... La resta del temps,

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-1643459591375897332009-12-18T14:56:00.003+01:002009-12-18T15:04:57.580+01:00

Portava dies queixant-me del fred, de les baixes temperatures, de portar massa capes de roba i mai suficients.Del fred que es cola rere les orelles i en els vidres de les ulleres quan bufes massa i fa que s'entelin. Quan fa vent i no hi ha manera de fer sortir la gelor de dins l'abric.En el moment que surts de casa i el fred se't cola sota la faldilla perquè has decidit no anar en pantalons per

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-18197706874228637182009-11-28T12:08:00.006+01:002009-11-28T12:15:55.604+01:00

No era un dia com un altre, però al capi a la fi no era tan diferent.No hi havia ni més llum, ni més ocells cantant, i encara menys gent cantant i ballant pel carrer en consonància amb el seu estat d'ànim.No hi havia una banda sonora espectacular, només el soroll del carrer amb els 100 cotxe per horar passant un darrere l'altre.Pol·lució, so de motors, crits, persones demanant almoina, persones

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-84652358680190096922009-11-24T23:10:00.004+01:002009-11-24T23:22:30.575+01:00

"J'ignore ce que c'est la réussite d'une histoire d'amour, mais je sais ceci: il n'y a pas d'échec amoureux. C'est une contradiction dans les termes. Éprouver l'amour est déja un tel triomphe que l'on pourrait se demander pourquoi l'on en veut d'avantage.""Ignoro què és l'èxit d'una història d'amor, però sé això: no hi ha fracàs amorós. És una contradicció en els termes. Sentir l'amor ja és un

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-86775283644197723482009-10-31T22:18:00.008+01:002009-10-31T23:12:35.375+01:00

Heus aquí una nova secció per el meu blog:L'ESCENA DE LA SERIE DEL MIGDIA...(Ella camina pel carrer dirigint-se cap a casa seva. De lluny veu que hi ha un noi que no coneix que la mira fixament. Mira cap als costats no fos cas que no la miri a ella. Però no hi ha ningú més. Al final es creuen.)Ell- Hola! Tu ets la Maria Helena, oi?Ella- Sí. Però tu qui ets?Ell- No em coneixes. Soc un amic del

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-69041460496252777212009-10-12T22:26:00.001+02:002009-10-12T22:28:18.136+02:00

Il était une fois dans une moyenne chambre dans une grande maison une petite fille nommée Claire qui avait des grands cinq ans. C'était aussi une sombre nuit comme toutes les autres dans le moelleux lit de chaque personne de la famille. Soudain Claire se réveilla dans la nuit a cause d'un rêve qu'elle avait eut. Elle avait rêve qu'elle buvait un gros verre de sirop a la menthe. En pensant a ce

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-76464040118140043352009-09-12T19:21:00.000+02:002009-09-12T19:22:29.484+02:00

Es tracta d'històries d'una nit dolces i sensuals, de cintures i mans connectades, de malucs en etern moviment. De mirades profundes i somriures clavats, de pells i suors de gallina. De connexions rítmiques, d'anar i tornar, de ballar lents i cadenciosos. De sentir cossos desconeguts entenent el mateix llenguatge. De deixar-se inundar per la música de graciosos moviments. De permetre't conduir

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-61531413635055411792009-09-06T15:23:00.003+02:002009-09-06T16:02:52.869+02:00

Lo recordaba con un olor de colonia de hombre mezclada con el aroma del último cigarrillo. Tenia el aire de un hombre echo y derecho. Adoraba ese olor, sentía seguridad oliéndolo cuando acababa entre sus brazos y fundiendo las calles con sus besos. Una mirada rompedora en un bar solo bebiendo besos de aire y brazos que envolvían. El un whisky, ella un café. Era un hombre resplandeciente cuando la

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-87485840504249751272009-09-06T14:27:00.005+02:002009-09-06T14:35:28.774+02:00

El recordava amb una olor de colònia d'home barrejada amb la flaire de l'últim cigarret fumat. Tenia un aire d'home fet i dret. Adorava aquella olor, sentia seguretat olorant-lo quan acabava entre els seus braços i fonent els carrers amb els seus petons. Una mirada trencadora en un bar només bevent besades d'aire i braços que embolcallaven. Ell un whisky, ella un cafè. Era un home resplendent

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-2065114661798383012009-08-29T22:29:00.005+02:002010-09-02T23:26:10.838+02:00

Un mapa de Lió, una sabata dreta,una sabata esquerra,i els mitjons. I encabint-hija estas llesta per marxara fer la teva primera passejada sola i anònima pels carrers de la ciutat. Primer contactecom una primera mirada,a un amic,o a un enamorat. Un primer moment per recordar,perquè mai coneixeràs tan poc una ciutatcom quan la descobreixes amb els ulls netsde nous carrers per descobrir.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-21336607093282420372009-08-12T12:00:00.003+02:002009-08-12T12:09:02.335+02:00

Obre els ulls i es troba dins l’habitació banyada per la llum del matí. Despertar natural. En uns minuts s’aixecarà del llit i abans d’esmorzar, abans de res, posant-se el banyador o no, es llançarà a la piscina per sentir la fredor de l’aigua i l’absència de gravetat. El primer contacte amb la gelor la despertarà definitivament, i poc a poc el cos estremit s’habituarà a la temperatura. Flotant

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-78055555559698705172009-08-10T16:06:00.005+02:002009-08-10T17:48:37.792+02:00

It haven't past a day since we have come back from Belgium. I'm still stunned because of the big wave of sensations and experiences I have lived in Flamboree. I have gone with two scarfs, the one from Guspira and the other from the Catalan Federation. I've come back with four. The one of my group that makes me have present frome where I come, the other from Uganda that says me where I can arrive,

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-73593191813096566352009-08-10T10:28:00.003+02:002009-08-10T11:58:22.745+02:00

Encara no fa un dia que hem tornat de la Flamboree. Encara estic estabornida de tota la onada de sensacions i vivencies que he experimentat allà. Vaig marxar amb dos foulards, el del Guspira i el de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiage, i en torno amb quatre. El del Guspira que em fa tenir present d'on vinc, el de Uganda que em diu fins a on es pot arribar, el del subcamp Taurus que deixa

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-34039741319796820452009-07-21T00:38:00.002+02:002009-07-21T00:42:02.457+02:00

Llevo dos días escogiendo y copiando música de mis cd's en dvd’s para llevármelos a Francia. He llenado uno hasta al tope y el siguiente se me quedaba a la mitad. Me daba pena dejarlo así, por aquello de no aprovechar el espacio. Y he guardado también las cosillas que he ido escribiendo durante este año. Pero me seguían quedando megabytes libres. Entonces he pensado en que podría meter fotos.

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-13695199951616226752009-07-11T14:39:00.003+02:002009-07-11T15:01:34.555+02:00

UN BON ESTIUconcertsriuresabraçadesfestesmés festesamicsamiguespionersguspiracampamentsbèlgicagràciabarcelonapujar caixesbaixar recordscançonssensacionsllàgrimessensibilitatnostàlgia futuramarxartornarmarxarrealitatsmentidesficcionsveritatsdistingirdescobrirentendre...

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-30778601858615113272009-07-03T20:40:00.005+02:002009-07-03T20:51:47.029+02:00

La música té l'immens poder de posar de bon humor,i també d'entristir,de fer plorar,de fer riure,d'indignar,de reaccionar, d'enamorar,d'unir,de curar problemes,de fer feliç.De donar un sentit a les coses,de desmuntar corsi recol·locar ànimes.De donar ales als llavis i fer somriure,de moure cossos,de deixar-te astorat,de fer silencis sepulcralsi tot sguit esclatar en un mar d'aplaudiments,de crits

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-4715012581026999622009-07-01T13:35:00.006+02:002009-07-01T23:30:58.443+02:00

Penso que et penses que jo encara vull estar amb tu.Crec que et creus que segueixo estant als teus peus.Imagino que imagines que si et busco és perquè et necessito.Hi ha una norma absurda regint-te que no permet a les persones del teu passat seguir estant vives en el teu present. I d’aquesta manera et perds grans coses. Apartes a manotades qualsevol possibilitat de comunicació. Per alguna raó

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8876794641616483200.post-13577418689652737462009-06-30T15:11:00.002+02:002009-07-01T14:03:45.846+02:00

el tiempo pasay sin querervoy enredándomecon él(extret d'una cançó cantada per Ana Torroja)

Yasminahttp://www.blogger.com/profile/00719118201296305595noreply@blogger.com0